Via Dels lladres - Sonata in blue al Trencabarrals

Si Lluís, el posts ja el vaig llegir en el seu moment, però ja no m'han recordava, quant vaig arribar a casa el vaig rellegir i així vaig saber la via que aviem fet. Perquè portaven la guia de Gorros del Luichi i la primera via de la paret tenia que ser la Sonata in blue. Respecta del segon parabolt, tens tota la raó, no saps ben bé que i fa allà tan a la dreta, nosaltres vam passar d'ell i vam caçar directament el tercer.
krls, tens raó, amb el comicci del collons sempre acabaves fet una bola i amb una cremada al coll. Per molt que et fiquessis amunt el coll de la camisa de franel·la a quadres.

Albert, t'has de llegir els meus posts, que en vaig parlar d'aquesta via (i no gaire bé!) no fa gaire. L'ubicació de la segona xapa ja t'avisa de què va la cosa. Nosaltres la vam acabar (en comptes d'anar a la reunió de la dreta, has d'anar cap a l'esquerra, i més amunt en trobes un altre, després de fer un A0 d'un plom!).

I de la sonata, el millor el que veu fer, la part de baix està bé, però et passes més estona buscant cap a on anar (va fugint de la Salicke Mir), que escalant.

Per a mi va ser el primer cim com a tal (havia fet dues vies sense cim definit), i sempre ha estat referència. Crec que he pujat totes les vies, inclús la ráppel, que se'm van quedar les cordes un diumenge que perdíem l'últim tren i van estar allà fins el dissabte següent que les vaig rescatar. Monolit discret, però espléndid!

Es una cima muy bonita, guapísima la estampa del gorro, vaya tapiote que parece, jaja
El rapel es uno de los más bonitos de Montserrat

el trenca el vaig fer cap el 76-77 (encare no tenia talabard i menys peus de gat) i el vaig rapelar en comicci. recordo arribar a terra encongit com una pilota!!! (...i feliç de que s'haguès acabat). hi haure de tornar.

Dissabte 17/12/11
Avui per primera vegada trepitgem el cim del Trencabarrals. Potser sigui això el més remarcable del dia. Un cop aparquem al Monestir, fem el camí dels Pobres fins a l'antiga ermita de Santa Anna i d'allà agafem el camí cap a San Joan i més amunt agafem un altre camí a la dreta que ens durà al peu del Trencabarrals, un cop a la base de l'agulla la resseguim fins que trobem uns parabolts vermells. La idea era anar a la Sonata in blue però el desconeixement de les vies i la bona pinta que té aquesta ens fa decidir a començar per aquí. Un cop ficats a la feina l'escalada és més fina del que semblava a primera vista, ens saltem la primera reunió que no deu estar a més d'una quinzena de metres de terra i enfilem un tram vertical i amb poca presa, en aquest punt un pas A0 soluciona el problema, seguim un parabolt més i ens desviem a la dreta per entrar a una reunió que no pertany a cap via? ( deu ser cosa del il·luminat ) . Sortim uns pocs metres amb tendència a la dreta i ens col·loquem a sota del desplom de la via Sonata, je je quin far de riure amb al 6c ( ara comprenc que lo de l'Aresta Ribas sigui 6a ). Bé, toca estirar de cintes, ben bé de cinc, fins que s'acaba el desplom i surten unes preses de pel·lícula, bé més aviat de curt metratge, per que la cosa s'acaba de seguida. Del cim repelem amb la corda de 70 metres que arriba ben justa fins al camí. Avui el dia ha sigut fred i ventós el que no ens ha deixat gaudir massa de l'escalada. Espero que els que estàveu al Anna i al Muntanya hàgiu tingut un millor dia.