Vidal-Farreny a la Paret de les Bagasses

Disasbte ens fiquem en aquesta via, sense massa escrúpols i, almenys, vam sortir per dalt, sent la primera vegada que pujo fins el cim de les Bagasses, sempre m'havia quedat a la feixa (només he fet l'Anglada, la CADE i la Supertramp).

La via molt interessant com a clàssica, o més aviat superclássica, buscant les debilitats de la paret en tot moment (fas un munt de metres en flanqueixos al cap del dia!), i restringint els parabolts a llocs molt puntuals. Només hi ha dos a la part superior (que sí que està restaurada!) que podrien haver-se estalviat, la resta imprescindibles. Les reunions estan amb tres parabolts i argolles per rapelar (excepte després de la feixa)

Ens vam perdre dos cops, i vam fer cua a la laboriosa (cmparteix el llarg amb la CADE), encara així, i anant amb la calma, vam arribar al cotxe de dia, i només vam agafar ombra i vent a la part superior, que té poca escalada, però per roca pràcticament verge i superadherent. L'últim llarg una passada, potser el millor que recordo haver fet mai, o potser és perquè és el tretzé i et deixa al cim, que això també compte emocionalment.

A veure si faig la piulada i explico detalls per si algú vol anar i no es vol perdre...