Aquest divendres ens vam ajuntar Albert, Romaric i jo per anar al Mont Rebei. Agafem el cotxe a les 19h a Barcelona i a la nit vam arribar a Àger on vam sopar un entrepà al bar. Parlem una mica, ens mirem les ressenyes de diverses vies i tornem a agafar el cotxe per dirigir-nos cap al Prat de Sant Llorenç.
Albert i jo vam decidir dormir al meu "caravan-cotxe", el Romaric va a dormir al bosc amb els porc senglars
(despres ha canviat d'idea i s'ha apropat del cotxe). Després un bon descans (Albert i jo), el Romaric
ens desperta a la 6h00 del matí. Esmorzem una mica, vam preparar les coses i a les 7h00 ja estem de camí.
Després d'una mica més de mitja hora arribem al que pensem és peu de via. De lluny es veu bé el diedre, de prop és mes complicat, la inscripció a peu de via no està molt ben llegible.
Vam decidir no fer l'entrada per la feixa però anar mes directe i anar a buscar directamente la R0. Al final Romaric munta una reunió a un arbre mes a dalt, vam arribar i es continua per la dreta per una feixa on una se escala a genolls. Quan la roca es deixa puges gairebé recte fins a trobar un piton vell amb anell i una mica mes y arribes a un burí i un parabolt
que és la R0. (És a dir ja hem fet 2 llargs per arribar a la R0 ... això promet).
Romaric voldria començar i com ja havia fet el principi, continuera 4 llargs mes.
Llarg 1 & 2: 30 + 20m: VI grau
(jajaja numeros romans): empalmats
l'entrada és potent i un VI grau potent, s'ha de col·locar molt bé i si caus arribes a terra directe ... en altres paraules després d'un intent considerem que és millor un A0 (piton), despres ya tot en lliure.
Empalmant els llargs, et dóna un llarg atletico i de concentracion molt bonic. La via directemente t'explica del que va el grau
... ull amb el fregament.
Llarg 3 & 4: 20 + 30m: V +: empalmats
Romaric ja ha escalfat bé i empalma també aquests dos llargs. La estètica de la via és la mateixa, escalada atletica que combina fissures amb diedres, de vegades amb roca molt bona a vegades roca no tan bona
. S'utilitza tot el cos per anar per la paret, molt bonic.
Llarg 5 & 6: 25 + 25m: V: empalmats
Després del joc roca, tisores, paper, li toca a Albert a seguir. Com ja anem d'empalmar, Albert empalma aquests dos, és un diedre / fissura / chimineia bastant recta aixi es pot fer bé. Els punts fixos (pitons) són MOLT escassos i cal posar prou material per assegurar-se
.
Aqui vam tenir un bon susto: en un moment escoltem un crit i el soroll d'una roca (mida nevera) que caye ... cridem per veure si l'Albert va bé ... i Albert crida per veure si nosaltres anem bé, que xulo aquest campañerismo. Tot esta bé, Albert s'ha caigut nomes un metre y per sort just abans de caure ha col·locat el CAM 1, sinó podrien haver estat 20m de caiguda ...
després hem passat nosaltres i hem vist on es va produir el despreniment: ull amb la roca ...
Llarg 7 & 8: 45m + 35m: 6a +: potpurrí
Aqui hem estat mes originals
i com no estava molt clar on era la reunió entre mig ho hem fet quan només quedava 1 metre de corda i per sort un parabolt (hi ha 3 parabolts a 400m i aqui al 6a + han col·locat 2, l'altre queda en la R0), així reunió dins de la chimineia d'un parabolt i un CAM C2. No molt còmode però el clau de sota tampoc figurava tan bé.
Després d'una mica de rebombori amb les cordes dins de la chimineia
ens organitzem i Albert resol el que resta d'aquest potent llarg. La chimineia és res fàcil i sortir-ne per buscar preses no et apetece res. El pati és terrible i si no fos pels 2 parabolts i un parell de claus no ho faria, de fet, al segon parabolt he fet un A0
.
Llarg 9: 35m: V
Em toca a mi, genial. Molt content.
Aquest llarg comença facil però amb tanta terra i esbarzers al canal és una mica un lio. Després quan es posa una mica més recte canvia l'aspecte i ja és més divertit. L'entrada a la reunió és una mica anar amb compte ja que hi ha un bloc que un dia es va a caure i són els únics mans que hi ha per ahi ...
Llarg 10: 30m: V
Primer com l'altre llarg cal travessar un bosc i de nou es posa mes interessant mes a dalt, és entre diedre i chimineia, utilitzar el cos, que disfruton.
Llarg 11: 40m: VI grau
(jajaja numeros romans):
como deiem: la cireres sobre del pastís. Si no estaves cansat, aqui et pots cansar. Per a mi ha estat un llarg potent, per sort en els passos complicats hi ha un parell de claus o és fàcil ficar material. El pas mes dur (A0 per a mi) és el moment que a la dreta tens una fissura (variant) i a l'esquerra tens 3 pitons (crec que li cal una V - 2 vells y 1 nou), per arribar del segon al 3r clau hi ha un pas amb una mà molt dolent, peus en adherència ... m'ha costat: després Romaric m'ha explicat que per la fissura anava millor ...
En l'ultimo trozo cal anar amb compte amb l'entrada de la reunió, hi ha molta roca solta (he col·locat el C4 i el C2).
Llarg 12: 60m: IV +:
llarg de tramiti per arribar al cim, he fet la R en una cosa que es podria anomenar com a planta digna ...
Resumé:
Via molt bonica amb diedres, fissures, chimineias potents, ... escalada exigent per utilitzar tot el cos i el cap (vista el material en situ).
Molt aconsellable. La aproximació és molt curta i la volta (1h45min) també. Hem trigat, amb la corada de tres uns 8h1 / 2 - 9h per fer-la.
Material:
un joc de Camalots completa fins al C4 (no cal, fins al C3 va bé), el joc complet de Tascons (molt útil) i bagues i cintes llargues. Cal tenir en compte que algunes Reunions s'han de reforçar.
Gràcies a l'Albert i Romaric per la compania, sempre un plaer donant botes per la muntanya amb vosaltres !!!
aqui un parell de
FOTIKOS
por Joan Enric Miér 6 Jul 2016 - 6:31
Tema: Via Diedre Audoubert, Pared de Catalunya, Mont Rebei 
