la setmana passada quan vam baixar de la Richard in chains estavem comentant el que fer el dissabte següent ... va caure el nom de la Aresta Arcarons
tenia aquesta via ja molt mitificada per tots els comentaris de gent que l'havien fet, gent que l'havien intentat
en fi era el moment per fer una ullada, així aquest dissabte ens vam ajuntar Laura, l'Albert i jo per anar als Plecs.
Vam quedar una mica més d'hora al bar i ens trobem amb uns quants puretes mes (sempre un plaer). Agafem el cotxe, ens vam aparcar al pricipio del Cami dels francesos i a les 9.00 en punt vam començar a caminar. El temps és genial, assolellat i sense vent ...
Arribem a les 10.10 a peu de via i mirem la jugada. El primer llarg està bastant protegit però no hi ha manera de veure el primer parabolt, veiem un però ja molt alt i ja a la placa ...
bé ... Albert m'ha deixat triar els llargs, així començo jo ...
Primer llarg: 35m, 4 parabolts, V grau:
Pujo pel canal i quan arribo a un arbre li poso una baga molt llarga, quan em llevanto ja veig el primer parabolt
que esta (per sort) mes baix del que havíem vist. Ara hi ha uns parabolts seguits i després ja la reunió. En aquest llarg he pogut comprovar el grau (esta correcte), el tacte de la roca (fenomenal) i la manera d'escalar (molt de peus i anar fent).
Llarg 2: 35m, 4 parabolts i un clau, V +:
Començo el segon llarg, Albert m'havia comentat que per al era el llarg difícil però que es podia col·locar un 0.5 per al mig
... en el primer tros hi ha els parabolts, així vaig poc a poc, mirant els peus ... despres de l'últim parabolt ja es pot intuir la llastra on anar però no es veu el clau
... quan ja portes una estona i has deixat el parabolt de sota ja bastant a baix trobes una bola maro amb a la seva esquerra un super forat per col·locar el CAM 0,5: a canó, que plaer (gracies Albert pel informacío) !
Després ja veus el clau i vas a por el (de l'alegria que has pogut col·locar alguna cosa). Ara ve una part que és més fi, una mica per sobre del clau col·loco un Alien verd i vaig molt poc a poc a la reunió que ja es veu ... V fi de peus. Arribo amb molta algeria a la reunió.
Llarg 3: 30m, 1 parabolt, V +:
Vénen els meus companys de cordada i començo el tercer llarg ... al bar Isa m'havia comentat que aquest llarg era per a ella el més difícil
... a veure ... des de la reunió ja veig l'únic parabolt que hi ha a la via , abans d'arribar he enllaçat un merlet, aqui la paret és força dret.
Crec que hi ha un abans del parabolt i un després, ara el després: no ho tenia molt clar però anava pujant ... aqui el terreny és IV grau ha de ser fàcil, ho és però has d'anar a buscar el teu camí que no sempre va recte. Hi havia un moment que m'he quedat en una mena de rebajon, on un es pot col·locar bastant bé ... hi ha mes o menys 15 o 20 m de corda que em separen de l'últim parabolt i davant del meu tinc una part una mica mes tes, no veig la reunió ... moment kumbaià, aqui no hi ha manera de posar alguna cosa decent i caure esta prohibit ... kumbaià altra vegada, anar a la dreta, no massa fi, anar a l'esquerra, no es ... kumbaià i me'n vaig a l'esquerra per que al final veig dos peus bons, ah van sortint coses i poc a poc vaig pujant
de cop i volta veig un buril vell a uns quants metres mes amunt, que alegria la reunió! però cal tranquil·litzar-se, porto gairebé 25m sense posar res i cal arribar a aquest buril ... un peu mes i chapo la reunió ... vaja excursió ... crec que mentalment ha sigut la part més dura ...
Llarg 4: 35m, 5 parabolts, 6a:
A partir d'aqui Albert em fa el relleu
, el hara els últims 3 llargs + la cresta. En aquest llarg hi ha al 6a que, per a mi el pas fi aquesta entre el primer i el segon parabolt, per sort els parabolts estan a una distància raonable. Després de l'últim parabolt m'he anat molt a la dreta, la paret em sembla recta per ser un IV +, per sort hi ha uns quants bolos que et fan pujar amb tranquil·litat. Quan la via tomba sobresurt un bolo on Albert ha enllaçat un merlet (super llarg), crec que va bé per a ja tranquil·litzar la ment per que l'entrada a la reunió és fi !!!
Llarg 5: 20m, a pèl, IV:
doncs això a pèl i corrent, Albert està en la seva salsa
, que diversió !!!
Llarg 6: 35m, 2 parabolt i un clau, 7a / A0:
Albert munta una baga, es col·loca bé, posa la cinta, es recol·loca i puja ... m'he mirat la sortida i he copiat el que ha fet l'Albert, el pas no és gratis!
Després encara queda una excursió per arribar al clau ... aqui hi ha un mini diedre amb roca no tan bona ... cal vigilar !!!
A les 15.00 estem els tres al cim, molt feliç d'haver fet aquesta magnifica via. Però encara no s'ha acabat el dia! Ens queda la cresta, que també té el seu que ... vam muntar un petit ràpel cap al coll, cal anar una mica en diagonal perquè el coll dona a 2 precipicis ... ahi et quedes entre 2 buits amb unes vistes precioses! !! Poso una cinta a l'unico arbre que hi ha i asseguro a Albert. Albert puja amb facilitat les agulles fins que la corda es queda atrapat. El seguim, l'escalada (i les baixades) és fàcil però millor fer-ho encordat, que si vas a pèl i t'equivoques ... hi ha molts i moltes metres de buit al voltant ... Albert ha muntat una R en un arbre i després segueix, gairebé arriba a la instalacion del ràpel, però hem de sortir en ensamble que la corda no arriba (just) ... Vam muntar l'últim ràpel (45 / 50m) i ja comencem el camí cap avall ...
Passem per davant de la via, una meravella la vista sobre els Plecs des d'aqui !!! Baixem per un canal fins a peu de via, recuperem la motxilla i arribem al cotxe (1h50min des del cim).
He de dir-ho, la via no m'ha desfraudat despres de tot lo que he escoltat, ho té tot, essència de l'escalada montserratí (com ho ha dit Albert): V grau, anar col·locant els peus, buscant l'itinerari adequat i anar pujant amb confiança i tranquil·litat ... aconsello vivemente la via !!!
Gràcies a l'Albert i la Laura per donar-me aquesta tranquil·litat per escalar-la.
Aqui un parell de
FOTIKOS