Com va dir el Sergi, avui dijous dia 13 d'octubre passa a l'historia com el dia internacional de l'Aresta Ribas, tres cordades seguides a l'aresta i una a l'anxaneta, cazi ná.
Vam quedar mitjançant foro puretil el Joan enric i jo a les 9:15h a l'Anna, després de deixar la canalla al cole (jeje, els papis a escalar) sense cap objectiu fixat.
La primera sorpresa la tenim només arribar al bar, ens trobem al Bermu, molt ben acompanyat per cert, es veu que ja sap a quina zona anirà a escalar.
El Joan Enric comença a mirar ressenyes però al final decidim anar a l'Aresta Ribas, que jo la tenia pendent i a ell no l'importa tornar-la a fer, doncs aquesta setmana porta uns quantets de metres. Marxem cap a la Vinya Nova previo entrepà entre pexo i moxil•la.
Arribem a peu de via i ja veiem que hi una cordada a la via. Començo jo a tibar, jopeta com pica el V, al final i després de parar a descansar alguna vegada termina sortint; sorpresa la mia, arribo a la R i em trobo al Sergi i al Javi, de put... mare, fem tota la via junts. El Sergi, que és un tio com cal, porta càmara de fotos, gràcies a ell les tenim.
Anem progressant, empalmant llargs, el Joan Enric està màquina total, jo crec que no l’ha fet ni pessigolles, es treu el quart llarg sin pena ni glòria. El llarg és guapo guapo, els claus de l’antiga R donen un toc retro i el flanqueig amb sostret és preciós.
Arribem al sisè llarg de sisè grau, valga'm la redundància, i em toca a mi, un altre dia conto els llargs al bar, jeje. Apreto, apreto i torno a apretar i termina sortint no sense deixar rastre als calçotets, que els hauré de rentar amb blaco nuclear.
Els Sergi, des que ens vam trobar a la primera R no parava de dir que pot ser es baixa, doncs els collons, com un campió es treu els últims llargs. Per cert el Javi està lolo lolo, es treu el 6A sense despentinarse.
Arribem a dalt, comentem que hem anat lleugers, la cordada que venia darrera encara està molt abaix, ens fem la foto de cima i comencem la baixada, que té un polvo, el camí està fet una m, hi ha moments de tartera relliscosa, ens trobem a les típiques cabres de la zona i al bar: birra i cap a casa a recollir als peques.
Total, a sortit un dia rodó, bon temps (això si molta calor), bona escalada, i sobre tot molt bona companyia.
por Joan Enric Miér 6 Jul 2016 - 6:31
Tema: Re: Puretada improvisada a la Arista Ribes al Pollego Oest 
A mi me pareció el largo más guapo de la vía con diferencia, ..... saborcillo a escalada montserratina.
