Ja l'any passat vam estar Albert i jo parlant d'aquesta via ... i el dissabte 29/06 tocava ... Divendres a la nit vam deixar a Barcelona i vam dormir al pàrquing a una hora (segons el ritme de cada un) de la via. A les 05.30 ens aixequem i preparem el material ... el dia estava una mica ennuvolat, però millor, així no passarem gaire calor.
Després de l'esmorzar i el cafe ens fiquem en marxa cap a la paret. Cada vegada mes impressiona esta paret
fins que el tenim davant ... sembla impossible ... però bé ...
Com tenia moltes ganes de provar l'A2, Albert em deixa començar, la via esta restaurada, així ara en comptes de vells burins ara té parabolts (de tant en tant) ... ja es nota que va la via per que el primer parabolt cal anar a pescar ... la tònica de la via és artificial amb algunes sortides en lliure (amb el pes dels pitons no gaire), els primers llargs són tibats i exigeixen concentració però a poc a poc vam pujar ...
fins al llarg 6... li toca a l'Albert, l'escolto parlant, dubtant - al principi li animo - després prefereixo callar i resar en silenci
... pego un crit quan escolto " REUNIÓ "
. Pujo de segon i entenc el perquè ha anat amb compte, veig un extraplà falcat, un can # .50, roca amb mosgo i trencada ... vaja llarg: exposat, dificil d'assegurar i V + dels romans ...
crec que aquest llarg és el crux de la via ... si passes aqui ja vas de bon camí ...
Després vénen 2 llargs amb una mica de roca trencada però un grau molt més agradable que ens surt més ràpid. En el vuitè llarg, quan Albert aquesta pujant, escolto trons molt a prop ... Albert arriba a la reunió i fet una mirada al cel i veig tot fosc ... pujo ràpid, la cosa va a pitjor, surto el més rapid possible per fer el diedre: el novè llarg, arribo al segon piton i comença a gotejar ... trons i lamparos ... vagi amb la quantitat de ferro (els pitons) que porto a sobre no mola gens
, segueixo escalant però ja comença a ploure de veritat ia la meitat del llarg he de rendir-me
.
He escalat fins trobar-me amb un parabolt, ahi deixo un Mallon i Albert em baixa fins a la reunió. Comença a ploure fort i en 5 minuts a pedregar al màxim. Estem mullats fins al cul i enpezamos a tremolar, la temperatura ha baixat de cop ... són les 16.00 ... fins aqui hem trigat uns 8 hores a escalar però ara hem d'arribar a baix i per dalt no es pot, la roca està completament mullat y el material tambe ... rappels
... vagi la via extraploma i hi ha un parell de flanquejos xulos ... al rebombori muntem el primer ràpel i sota fins a una savina, ahi espero al meu company, segon ràpel d'una baga vella i un Mallon vell ... baixa Albert de primer i em obrirà el camí fins arribar a baix !!!
Albert és un company de veritat, a hores xungos es pot confiar en la seva experiència, la seva saviesa i tranquil·litat, sempre d'bon humor !!!
Gracies company, ets un bou !!!
Cuan agafem el cotxe torna la plutja y fins a Barcelona no he vist mai una tempesta mab tantes llamps y trons...
aqui un parell de FOTIKOS
por Joan Enric Miér 6 Jul 2016 - 6:31
Tema: Via Chapuzas de la Evolución, Paret Diables, Oliana - intento 
