Pel·licula PIRATES

No és cap via, és el que diu el títol, la peli del dilluns passat a Torelló. Com que uns quants us heu interessat, us faig cinc cèntims.

Doncs això, dilluns, després d'un viatge infame (pluja, trànsit, accidents, més pluja, tolls a la carretera...), ens plantem la meva dona i jo al teatre on fan el festival. Molt maco el lloc, molt d'ambient (estava ple), però com que veníem sense sopar i no ens quedaven més que cinc minuts, en comptes de saludar ningú, ens vam dedicar a cruspir-nos un entrepà prefabricat allà mateix (a la mitja part va caure un altre).

Entre el públic vaig reconèixer a l'Aranya, al Picazo, Ballart, Miquel Arcarons i Lluís Hortalà (parlant només d'il·lustres pirates). Entre els vells podrien estar el Cerdà i l'Anglada, però com no els conec en persona no ho asseguro. Moltes cares conegudes de parets i del bar.

Hi va haver una petita presentació, en la que van parlar els promotors de la idea i el Picazo, deixant clar que el seu és més escalar i escriure, i no dedicar-se a la cançó ni a la declamació, encara que va aguantar el tipus (com a bon pirata)

Va començar la "penícula" o "flim", i va alternant imatges de vies d'escalada, amb comentaris d'antics (que no vells) escaladors: Aranya, Picazo, Cerdà, un parell del TIM, Ballart, un tal Oruga, que no el recordo de res, Arcarons, Rodri, el Fredi Parera i segur que algú més que no recordo.

Les vies filmades donen el plus a la peli: Valentín Casanovas, pujant l'Antonio i el Joan Ortiz, amb imatges de la bavaresa i de la xemeneia estranya. Aresta Arcarons (no els coneixia), Còsmica, amb l'Ivan (Nenivan) i un company, que crec que també estava a l'Aresta Arcarons, i crec que una altra, però entre babes i llàgrimes estava deshidratat.

Entremig anaven intercalant fotos antigues, i en cap moment hi ha cap veu en off, en tot cas o música o el comentari continuat de l'últim o el següent entrevistat. Tot plegat agradable de veure i força ben muntat.

En resum, no apta per a més joves de 45, a no ser que vagin acompanyats per un de més gran, perquè sinó, no comprendran algunes de les coses que es deien, i sobretot, de com es deien.

També van desvetllar alguns misteris, com per exemple qui es va inventar el nom, però això no ho desvetllaré... (Jo no ho sabia!)

He demanat que me la venguin, la regalin, la pengin o el que sigui, tant a l'Antonio com a l'Ivan, de paraula i per escrit. Un cop l'aconsegueixi, ja muntarem una sessió a casa del Danny, per fer una "masturbació" comunitària.