FESTA DEL PACA a la Paret de l'Extrem

Enhorabuena por la vía i el coco,

Jo... con ese comienzo, yo hubiera ido al bar....

Saludos

Igual que Bonatti en el Dru: acabar la vía con un cacho de cuerda. Después de eso cualquier cosa ...

El Pep te el cap mes dur que la roca i torno a escalar despres d'un bon susto, molt be... Bueno, felicitats al dos per la piulada... que no hi anire, jejeje!   

Je, je, je,
Ei Pep, fica-hi una mica més de intriga i dramatisme.       

Pozí , el susto va ser important i el diedre del primer llarg encara té algún tram més delicat
en general trams de roca dubtosa , amb altres més bons , molt vertical i exigent , en definitiva
terreny d'aventura.

Doncs si, diumenge enfilem cap aquest racó solitari que encara no coneixem.
Una passejada des de l'aparcament ens deixa observar futurs itineraris que caldrà fer mes endavant.
Escalada vertical i roca discreta en conjunt ...
Sols començar la via, aixeco els dos peus del terra i hem peta una regleta ... cap el terra; santornem, ara anem per l'esquerra m'enfilo per una placa, xapo el primer espit, m'agafo a una llastra -ja ho deia l'ELOY que no feia bona pinta- i cap el terra. M'espolso, no m'he fet res i miro la corda .... un jardi botànic a uns 10 metres, la llastra ha trencat la corda. Com que la tirada mes llarga es de 45mts amb el que ens queda de corda enfilem amunt ... un altre batalla per explicar ...
La via està força equipada amb espits , pitons i algun pont de roca. Caldrà afegir uns friends per retallar distàncies (nosaltres hem utilitzat els aliens i els camelots petits #0,5 i #0,75).
No es un viote, però està be; segur que hi han de millors.


La resenya d'en JOANJOVER
http://joanjover.cat/ressenyes/wp-content/uploads/2011/12/877.-cingles-de-dalt.-paca-pensionistes.jpg