Quo Vadis, neng?

Unes quantes foto de la via Quo Vadis

Joerr! Al re-equipament van posar un parabolt cada un   

Bona piulada Dany , dons si que va ser una putada lo den Lluis , aquesta vía ens había quedat
pendent l'any pasat i ell no es va pugué treure l'espina , la propera vegada cau segur lluis.

La vía després del REEQUIPAMENT , te un caire esportiu , crec que han afexit parabolts i canviat
de lloc altres, pero el resultat es una vía per disfrutar i roca gens sobada , a més vem tenir la paret
per nosaltres sols ......tot un luxe.



Unes fotikis.

https://plus.google.com/photos/109766071334733827406/albums/6012105645241940177?banner=pwa

Doncs el dissabte passat en Lluís, l'Eloy, l'Albert i un servidort varem anar fins a Terradets amb la ¿sana? intenció de pujar la via Quo Vadis amb dues cordades. Però ja se sap que el hombre propone y Dios dispone, així que quan ens estavem aproximant al peu de via, el company Lluís, ensimismat mirant l'impressionant paredon, es va fotre un viatge a la cama -amb la seva sang i tot- que el va deixar inútil -temporalment i per l'escalada, s'enten-. Total, que quedavem tres. Coordada de tres doncs, i el pobre Lluís condemnat a passar-se un dia sense xerrar amb ningú -em temo que això és el que més li va doldre-.
De la via no es poden dir més que coses boniques; està super assegurada -massa i tot en algun tram, diran alguns-, la roca es bona o exel.lent, tots els llargs tenen la seva part guapa. En fi, per a mí l'únic "fallo" està en el primer llarg d'artifo, que sembla haver estat equipat per un pallo que juga habitualment a la NBA, doncs ni jo -amb el meu metro cinquanta llarg- i puja't a l'últim esglaó arrivava a xapar...un patiment. Després, en canvi, hi havia un altre llarg d'artifo que tenia els seguros tan aprop els uns dels altres que es podia fer en Acero -potser el paio de la NBA s'havia  apiatat dels més baixets? L'havia equipat el seu fill de tres anys? Misteris que quedaran per a la posteritat...i per programes com Cuarto Milenio.
Pel que fa a la meteo va fer un dia estupendo, s'ha acabat el tremolar !!! Bé, de fet es va passar una mica el Lorenzo i varem arrivar a dalt ben suats idesidratats després de 6 horetes trepant. La qual cosa ens va fer treure del cap la idea que duiem de seguir per la Reina Sánchez fins al cim -massa optimistes? inconscients?...jo no ho crec !! sencillament...una mica puretes.
Finalment, varem retornar al cotxe i a retrobar el company Lluís, qui, tot i el dia que havia passat, encara tenia un somriure a la boca. Això sí, durant el camí de tornada es va rescabalar del dia mutis passat i no recordo que estigués en silenci més de 3 minuts seguits...em va semblar just.