Aranya al serrat de les Garrigoses

Dissabte, després d'un nutritiu i multitudinari esmozar de puretes, ens posem Bego i jo en aquesta arxiclàssica de la zona sud de Montserrat. no es va decebre, solet tot el dia, calor a estones, cua per començar i la roca cada cop més gastada, però és que la via és molt maca.

De nou faig els llargs que no vaig fer l'últim cop, i no em semblen tan difícils, tot i que estic encara recuperant forma. La baixada, per primer cop, la puc fer en només dos ràpels. Ara ja ho tinc clar com es fa, que l'últim cop, amb el Dani, ens vam quedar a quinze metres de terra amb una desgrimpada ben curiosa.

Aviat les fotos...

Les fotos promeses. Jo també anava, encara que no ho sembli...

De veritat hi anaves? I jo que pensava que havia fet un solo... ;-)

Molt bonica, sí, i aquí la feixa és poca cosa i no desllueix gaire la via. Crec que el que més em va agradar va ser el diedre de la part superior. Me'l demano per a la propera repetició :-)

Felicitats companys, Bona via, sens dubta la més clàssica i repetida del Serrat de les Garrigoses i en aquesta època de l'any un bon refugi per no passar fred.

Muy chula , yo estrené aquí mi cuerda naranja , y la hicimos desde abajo , no desde el camino.

Me falta!!!! como unas 4.800 vías de Montserrat.

Pero esta está en la lista, a ver si nos acercamos en poco tiempo.

Buenas fotos.

Felicitats!!!! companys