Montse Curto a Malanyeu

Si ahir va tocar passar fred a St. Llorenç de Montgai, avui a tocat caloreta de la bona a Malanyeu.

Amb les meves noies preferides, La Isa i la Ona, hem anat a fer la Montse Curto. A l'Ona, Malanyeu li va molt be: en aquell forat que a mi em caben 2 dits amb prou feines, a ella li entra la ma sencera. Com que duiem prou cintes, i la R1 es força incomode, he empalmat els 2 primers llargs (15 cintes), aixi que queda una bona tirada sense notar el fregament de les cordes (alguna cinta llarga i pensant com passar les cordes, clar). L'unic pero es que no veus als segons fins els darrers 10m. El mur inicial del L3 li costa una mica a l'Ona, pero el resol rapidament. Un cop dalt, ella firma al llibre de registre: no cada dia hi puja una noieta de 9 anys! Rapel en tandem com d'habitut i practicant amb el shunt. UNa via que hem disfrutat tots tres.

Acabem la jornada amb un bon dinar a Ca l'Anglada i cap a casa.

Aquí unes postals de record.