Pasejada per la Pedriza i Galayos.

El dia 30 varem sortir del bruc la Isa, el Jordi Perpi i jo a passar uns dies per la zona centre del pais.
Casualment, i sense parlar-ho, coincidim en idea amb el lluis i la Bego.
La nostra primera idea era anar a la Dibona; però un tall de carrretera a causa d'un desprendiment, a Saint Cristophe d'Oissans, ens va fer desistir de fer un viatge tan llarg i exposarnos a no poder passar per els horaris de pas molt restrictius que hi havía a la carretera.
Aixi doncs canvi de plans.
A mig día del día 30, amb un sol impresionant,arribem a la Pedriza. Però com que tenim unes ganes que ens escalem a sobre, decidim anar a fer un tast de la adherencia pedricera.
Decidim anar a la Tortuga, on en uns 40 minuts som a peu de via, per un paisatge espectacular, a la vora del riu, amb pujada suau, fins agafar la canal que ens porta a peu de via.
La vía, un tram de 20 m de esportiva, per veure com era això, de 4+ de dificultad ens va permetre tocar roca. Suficient per matar el cuquet.
Despres,, al tornar al coche, els contactes de la Isa, un amic seu,amb qui va quedar al parking, ens va fer de coaching, portant-nos a una zona a l'ombreta on vàrem gaudir d'una tarde genial.
En acabar d'escalar i de fer la birra, continuem viatge fins Arenas de San Pedro, poble, d'uns 7000 hab, on vàrem trobar un hostal net i polit per dormir. Recomanable. Hostal el castillo.
Dia 1 agafem el estris i amb motxila carregada, pugem cap el Victory, amb ideïa de pasar-hi una nit.
Tres hores de pujada, amb el pes de la motxila, poc a poc perque la calor apreta de bon mati, ens porten al refugi. Una estona de relax i a la tarde, començem a tocar la pedra.
Ens resulta espectacular veur el Torreon, amb aquelles fisures perfèctes, en que no hi ha cap assegurança. En alguna via hi ha la sort de tenir-hi algun clau.
Amb la calor i el cansament, varem fer ben poc. Trepar i destrepar canals i cap via al sarró.
La calor era forta fins i tot a les 9 de la tarde.
El dissabtre dia 2 ens llevem aviat, i esmorzats al refugi decidim tastar una de les vies més fàcils de lazona. La Clasica Sud de la Apretura, 160 m de max 4º, per gaudir de la roca, del paisatge i procurar passar poca calor.
Cal posar-ho tot. Si no tens pràctica en friends i tascons, hi pots fer un master. Entra tot amb els ulls tancats. Una delícia.
En acabar la vía tornem al refugi, on recollim la motxila gran i avall, que necessitem hidratació i dutxa.
A Arenas de San Pedro, repetim hostal. Allà ens recomanen sopar al xiringuito de la piscina.
Sopar espectacular. Del tot recomanable.
Diumenfe dia 3 ens ho prenem en calma. Tornada cap a casa amb arribada a Bruc a les 18:45.
Dies genials!!!!. Gracies per la companyia, les rialles i les escalades.
Un record a l'amic de la Isa a Madrid i un altre per la amabilitat de la BEA, guarda del refugi Victory.
Procurarem tornar-hi aviat...
Pedriza
https://picasaweb.google.com/111924911345164751355/6303402452846213153
Galayos sur de la Apretura.
https://picasaweb.google.com/111924911345164751355/6303404534598541377

Quina sort bandarres!