Salchichas Tibetanas. Les Gronses. Estret d'Arnes. Els Ports.

Aprofitem un dilluns de festa per "aparcar" la kanalla i acostar-nos a la Isa i jo Horta de St Joan. Malauradament arribem Divendres plovent i amb fred...molt fred.

Dissabte. Desistim d'agafar el material d'escalada i anem a fer un volt cap a Arnes. A les parts mes altes dels Ports a nevat i la roca regalima arreu. Fem l'estret tot situant-nos quant surt el sol...i els voltors. Es la 1 i sense material... A la tarda ens endisem pel Matarranya una troç. No hem desaprofitat el dia.

Diumenge. El cel es clar excepte damunt els Ports, on els nuvols fan por. Malgrat tot a les 10 hem aparcat i el termometre marca 1ºC. Ens decidim quan puja la temperatura una mica (2ºC, jejeje) i, malgrat l'Alex es havia recomat molt la Caspa i caries, ens decidim per quelcom mes senzill: les Salchichas Tibetanas...i encertem.

Via senzilla de navegació cercant el camí mes fàcil. Reequipada amb parabolts per elefants i reunions rapelables. Naltros ens adonem que hem pujat massa i encetem la via a la meitat del L1. Ens alternem els llargs i anem força ràpids. Als llargs finals, els peus son de suro i les mans de cartró (la Isa fa tota la via amb guants!), el vent es gèlid, peró el sol surt, de tant en tant, a fer-nos una tímida llepadeta. A dalt som a reser del vent i el sol ja ens escalfa un poc. Enfilem al N a cercar el ràpel i avall. La via ens a agradat malgrat el fred. Fàcil peró divertida, ense pretensions, amb els llargs finals un poc mes complicats. Les vistes, impresionants. Tan sols per elles val la pena de pujar-hi.

Les postals. de l'escalada.