El primer cop que vaig fer aquesta via jo deuria tenir 15 anys: Bota rígida, rocciatores, encordat a la cintura, assegurant d'esquena...i cordada de...QUATRE! Erem tres xavals (en David, en Francesc i jo) i el pare d'en David que n'obria la via...
El darrer cop deu fer uns 25 anys, amb el meu germà i el pare, amb material modern. Varem trigar menys de 2h en fer-la i ja en lliure.
Dissabte. Aquest cop enredo en Xavi per tornar-la a fer i comprobar que els claus aguanten i que jo no tinc el dia.
Començo la via sense problemes, peró quan faig el L2 veig que avui no toca: o be jo estaba molt fort aleshores, o be ara em sobren 20kg! pel que demano al company que tiri éll el L3.
A la R2 reconec els burins de la R antiga i recordo assegurar els companys amb un dinàmic assegut a la repisa tot gaudint del pati (moment nostàlgic).
El L3 surt a tranques i barranques, peró surt, per enfilar tot seguit el darrer llarg per partir el darrer tram tot arrossegant-me i deixant la motxil·la encastada per pujar-la al pas del company.
A dalt fa molt d'aire i decidim de rapelar directament de l'arbre per entre la Bandereta i l'Agulla dels Espeleòlegs, ràpel força incòmode, per cert.
Malgrat no tenir el dia, hem disfrutat d'una bona escalada que em duia molts bons records. A l'ombra fins la R2 (hem començat a escalar a la 1) peró molt bona temperatura i a raser del vent fins a dalt on ens ha rebut amb ganes 3 hores mes tard. Material? hi entra tot i mes, des dels alliens al C1 indiscriminadament i en abundancia. Preveure un mosquetó petit per un clau cap al final del L2 (o solucions alternatives...).
Les postals del dia.
por Joan Enric Miér 6 Jul 2016 - 6:31
Tema: Re: Ven-Suri-Ven a la Bandereta 
, la foto que surto encaixat com un fisurero es super chula! Dons ja saps que cuan volguis fem alguna altre. ...però la arcarons no, eh jejejej!
