Repetim de Saltxixes Tibetanes!

ei! gracies per l'oferiment. el tindrè en compte.

la veritat es que hi anava a ficar-me amb les meves noies. l'ona, encare que te 9 anys, ja te un munt de metres en via llarga i els 5 s'els fa sense despentinar-se (menys quan se li atravessaen, clar!). llàstima de perdre la ressenya pel camí (vaig tornar enrera peró havien desaparegut del tot!)

a la mínima que pugui, tornarè per aquestes contrades que, de fet, ens cauen tant lluny com terradets (pels de cal fanga). t'ho farè saber.

salut i a tibar.

ooops ! volia dir a la gronsa...si no recordo malament...uf , donare una ullada per internet a veure s´hi m´aclaro....

S´hi vols fer caspa i caries i no tens company, dona´m el toque, que tinc ganes de tornar per les moles del don que ja fa molts anys ......
Salut !

Salut des d'Horta de St Joan!

Avui, malgrat algún que altre ruixat, quatre pedres (de glaç) i una mica de ventolera, hem repetit la Saltxixes Tibetanes a les Gronses. Aquest cop l'Ona a vingut amb naltros -el papis-.

La idea inicial era fer la Caspa i Caries, peró la ressenya a "volat" literalment de la butxaca pel que s'ha imposat un canvi de plans. Com que la Rosa en Toño i en Manel es ficaven a la Cheburashka, naltros hem decidit repetir via. Hem ellaçat L1+L2, L4+L5 i L6+L7 (60m justos!), pel que malgrat canvis de corda i de cap de cordada hem anat prou ràpids (2h30'). Al final a sigut un bon canvi: a la R5 (3 per naltros) a començat a ploure i pedregar feblement, peró s'aturat de seguit, i fent el L7 (4 per naltros) un altre volta peró amb ganes. Un cop al coll a sortit el sol per passat el rèpel tornar a ploure sense mullar "gaire".

Per l'Ona ha sigut la via mes llarga (325m) que ha fet, emcare que de dificultat molt assequible: amb rpou feina tenies temps a recuperar-li la corda quan pujava!

Les postals per mes endevant.