Via Colorantes Permitidos a l'Elefantet

Vas a ganar el premio al más repetidor de la COLORANTES , y hacerla como segundo plato aún más
estas hecho un LOLO, yo no he piado la COLORANTES, porque la verdad es que subí con el trancazo
de la ALERGIA-RESFRIADO , y ya sabes que con más PENA que GLORIA , además después de la
eliminación de la CHAMPIONS , menos mal que el sergio ramos la envió a la grada, no me quedaron
muchas ganas de piar.

Bueno compis felicidades por la actividad y a ver si mejoro y nos vemos.

Dissabte 21/04/12
Jo il·lús de mi, estava esperant que algun dels companys que formaven la cordada fes una petita piulada i estalviar-me-la jo. El diumenge, massa aviat. El dilluns, potser encara no han tingut temps, em deia jo. El dimarts, potser estan molt afectats per la eliminació del Barça. El dimecres, potser estan celebrant l'eliminació del Madriz. El dijous tampoc i el divendres faves tendres. Doncs això, que vam fer aquesta bonica via que jo en pensava que ja tothom l'havia fet, però resulta que a la Lou i a l'Eloy encara els hi faltava. Per a mi era la tercera repetició





FOTOS https://picasaweb.google.com/astals.albert/ViaColorantesPermitidosALElefantet



Dissabte 28/04/12

Matant dos ocells d'un tret o si no vols caldo, dues tasses

Ens tornem ajuntar al Monestir el Lluís, el Jose Luis, el Toni ( Anther ) i el David. Je, je, je, el David tampoc ha fet la Colorantes i té ganes de fer-la. De moment deixem la Colorantes i ens fiquem a la Broma de Satan. Mentre que el Lluís, Jose Luis i el Toni es fiquen a la via del costat: l'Àrea de servei. Per després anar a fer la Gómez Xalmet a la Prenyada. Nosaltres un cop acabada la nostra via els hi comuniquem als compis que estan a la ultima reunió de l'Àrea de servei que marxem a la Colorantes, Faig la via per quarta vegada, no recordo haver repetit mai una via quatre cops. De totes formes la via és maca, tots els llarg tenen el seu punt. Els dos primers de placa mantinguts i amb alguna assegurança força distant, el tercer és el més difícil amb diferencia i sempre m'ha calgut algun A0 per superar-lo, el quart és una bonica escalada de finura i el cinquè, que per a mi és el millor, vertical a tope però amb bones presses i bona roca, per xalar de valent. Quan acabem baixem al Monestir i els hi fem una trucada als companys. Al final han aparcat la Gómez per un altre dia i han fet la via Del Cabra a la Panxa del Bisbe.