M'he pogut agafar un dia de festa (pagant penyora, clar!) per anar a escalar a Vilanova de Meià. En Chabi i l'Àngela no ho coneixen i no m'en puc estar d'ensenyar-vos-li.
Com a presa de contacte anem a fer la Camel.
El darrer cop que m'hi vaig posar va ser al Maig del 1990 amb la Isa i son germà Pedro, i a la R2 ens va caure al damunt el diluvi universal. Tot rapelant, l'aigua que baixava per les cordes s'ens ficava dins la màniga de la jaqueta. Varem quedar ben molls!
I com que passa el temps i un ja no s'en recorda de les coses ni es tan agosarat com abans, vaig fent "lent peró segur", els 2 primers llargs. Deixo per en Chabi les darreres tirades que se me les agrairà. Ja al'ombra sortim de la via per anar cap el Cirera i acomiadar-nos. Jo torno a la feina, peró ells es queden. A l'endemà arriba un amic des de Saragossa per escalar plegats, peró aixo es una altre historia.