Camí d'en Barberà

Per fi! Ja ha arribat! La piulada

Felicitats, per la vía!

vaya forma de enlazar largos, al final como díces un grapat de metres.....

Buena semana de escalada y buenas fotos.

Saludos

Eta la vi hace poco en el blog de no se quien y me llamo la atencion. Tiene buena pinta, a ver esa piadita!!

Vaya joyas de aseguramientos, reliquias dignas del museo de los horrores!!
Felitats per la via companys!!

Guapas fotos Lluis , curosa vía , menudos franqueos os metisteis, es un poco laberinto
pero está bien para hacer aventura, felicitats als dos y benvingut al club Karles.

M'ho vaig passar increible, acostumat als parabolts i als spits, la veritat és que l'equipament tant curiós d'aquesta via li donava un caràcter impresionant. Buff no sé quants metres en flanqueix varem fer, però passos de ballerina pel devant i pel darrere mai havia fet tants.
Via llarga no es el que més he fet, però amb dies com el d'ahir enganxen de veritat.
LLuis, moltes gràcies per tot, ets tot un mestre, prometo la propera vegada portar jo la càmara. Per cert em vaig quedar jo la ressenya, quant ens veiem ja te la donaré.
He estat mirant i l'ultim llarg que vam fer es pot substituir si es vol per l'ultim llarg de la Gomez-Xalmet, i pese al seu aspecte tant vertical l'escalatroncs el cota de IV+

Després de fer el cafè amb Lluís, Eloi i JL els deixem a la Chachi Piruli i Karles i jo anem a fer la primera meitat d'aquesta curiosa via. Comença flanquejant en tres llargs l'Agulla de Markus Kramer, puja a l Roca d'en Barberà, rapeles, camines un tros (no com nosaltres que ja començavem la GEDE) i puges a la Prenyada, creuant totes les vies d'aquesta cara.

Total, un grapat de metres, llargs sencers en flanqueig, molts espits a l'inici i molts invents al final, tascons empotrats a mort, ponts de roca inverosímils, flors de pitons, pitons falcats amb ferrets i pitons falcats amb ploms (uns quants), i algun burí que trobes pel camí.

En total vam fer uns 9 o 10 llargs, alguns amb roca boníssima i gens sobada, ans al contrari, pels 13 anys que em sembla que té la via encara hi ha trams que salten cosetes. Molt homogènia en el V grau, amb un tros de 6a en el tercer i un llarg de V/V+ al començar la Prenyada.

El que queda de via sembla menys interessant, però aniré algun dia baixant de la Prenyada.

Els cromos, quan pugui la piulada (i les que dec encara, buf!)