Mare Tenebrosum a la Paret dels Sostres ( cinglera dels Esplovins )

Sense l'Albert jo almenys no hagués acabat la via, no tant pel grau, que és el que posa a la ressenya, com per lo dessequipats que estan els últims llargs; als quals arrives ja tocadet tant física com mentalment. 

Felicitats Albert !! 

molt bé, s'ha de tenir molta tranquil.litat.

felicitats pel viote!
 

wow, eso es escalar !!! que guapo !!! FELECIDADES

un dia, a ver, ya podemos soñar  

  sense paraules , les imatges parlen per si soles...maipo !

EI companys, ja esta penjada la piulada del Romaric al Blog
i gracies pels comentaris



http://thepuretasclimb.blogspot.com.es/2013/10/mare-tenebrosum.html

 

AIXÒ SI QUE ES ALPINISME.   

FELICITATS A TOTS TRES , VALENTS      

Deunidor , després d'un llarg així pensas en vendre el material , quina pasada , molt bona
a tots tres sou uns cracks.
Aquest cim a les foscas ya el coneixo i no fa gaira gracia , bé está el que bé acaba.

Bona aquesta i quin ambient, molt bé.
Jo, de les ressenyes que diuen no fa falta Martell ja no m'ho crec, un parell o tres de pitons poden resultar del mes útil i no fan d'estorb.
Repeteix-ho, molt, però que molt bé.

Si que era molt estressant aquest llarg... Jo i el Dany ens vem quedar en silenci per por, i no estavem el que escalava... Ens vem agradar molt sentir el "reunio" del Albert!

He tenido un déjà vu a ver la piada y las fotos de noche en esa pared....

Pedazo viote      

aishhhhhh...casi a puntent de fer un "waleroooooo"!!!

M'ha quedat una suor freda al front... Com bé ha dit el Pep, bufff!

V I O T E   

Uffff

05/10/13

Doncs això, que aquest dissabte amb el Romaric i el Dani vam anar a fer aquesta espectacular via.

Demà penjaré al Blog la piulada que ha fet el Romaric, on explicara la via llarg per llarg.

FOTOS MARE TENEBROSUM






Jo per la meva part he fet un petit ???? escrit d'un dels llargs

Mare Tenebrosum

Capítol 10
Em fet la novena reunió en una majestuosa savina, estem relativament eufòrics dons em travessat amb èxit els agosarats desploms de la via,  però ben bé no saben on som, perquè a la reunió nou, hi ha dos burins i no els veiem, surto cap a la dreta en busca dels esmentats burins i no els veig. Per les nostre ments passa fugaçment  la idea de seguir flanquejant a la dreta fins intentar trobar la via Pirata Solitari doncs ens queden poques hores de llum, de cop i volta el Romaric veu els burins a escassos tres metres de la savina on em fet la reunió, torno enrere i em situo en la línia correcta, la paret es força vertical m'hem filo hi a un quatre metres col·loco un friend acceptable uns quatre metres més amunt un alien blau en una fissura que no crec que aguanti una caiguda, tiro un parrell de metres amunt en busca d'una petita feixa i quant hi arribo és llisa, impossible pujar-hi (crido: me cago en la put-) baixo els dos metres fins el alien i m'ho torno a mirar, res te que ser per on anava, segur que no hi mirat bé però deu haver-hi alguna presa amagada que no he sabut veure, dons tornem-hi, pujo els dos metres fins el relleix  i per més que busco res de res (torno a cridar: me cago en la mare que me va parir) trono a davallar el parell de metres, miro les possibilitats que tinc i l'única factible es flanquejar a l'esquerra per un mur ple de ratlles i amb roca  excel·lent, l'alien blau s'alluna i tinc la imperiosa necessitat de col·locar una protecció, i mira que hi ha ratlles a la paret, provo amb els camalots del 0.75, 0.5, 0.4 i res de res, es que les ratlles son poc profundes, al final poso el 0.5 en el pitjor lloc possible ( segueixo cridant: me voy a pegar una ostia de mucho cuidao) mentrestant el temps s'esmuny inexorablement encara que no en soc del tot conscient, doncs tota la meva atenció és concentre en sortir de la maleïda placa, faig un cop d'ull per veure on tinc de lluny el friend del 0.5 i m'adono que el porto penjant a mig metre aguantat entre l'encreuament de les dues cordes, suposo que algun altre renec deuria sortir de la meva boca, intento tranquil·litzar-me, aquí no hi ha bitllet de retorn, ara toca caixa o faja, tinc una savina a un parell de metres, quant l'agafo no resulta ser tan bona com esperava de totes maneres més val això que res, per acabar-ho d'adobar, s'emboliquen les bagàs que porto penjades del coll, més renecs, al final llaço la savina i puc pujar a la lleixa, respiro tranquil per un moment, però miro l'entorn, i tinc la certesa d'haver perdut la via, més crits, (Romaric la he cagao, la he cagat Dani, la he cagat). Ells des de la reunió estant, no diuen res, en deixant cridar i malparlar tant com vulgui. No tinc més opcions que seguir la lleixa a l'esquerra, al cap d'uns metres el panorama ja no es veu tant negra, tinc a cinc metres sobre meu un diedre amb un parell de bones savines i cap allà que amb dirigeixo, no tinc altre opció, però primer tinc que atacar un petit mur no gaire difícil on hi col·loco un friend a “cañon” i de cop i volta a l'alçada dels peus veig l'únic pitó que te la tirada, allà ben maco i ben clavat, massa clavat i tot que no hi entre ni el mosquetó, però tinc un friend a proba de bombes i no estic perdut, això en dona ales, l'angoixa desapareix, ha part que ara el terrenys es més assequible, vaig llaçant savines fins que veig a l'esquerra un enorme arbre, bonic, frondós i esvelt, com a mínim, jo el vaig veure així. Munto la reunió i crido als companys que poden pujar, mentrestant  la llum del dia s'ha nat esvaït, recupero les cordes m'entres petites rampes als braços en recorden que he arribat força cansat, m'entres pujant els companys aprofito per visualitzar el diedre de l'ultim llarg, que ja tindrem d'escalar amb la llum dels frontals, la llum solar minva ràpidament i a mig llarg els companys pràcticament es queden a les fosques, per acabar-ho d'adobar comença a caure una fina pluja. La llei de Murphy. A pesar de totes les inclemències els companys pujant sense dir cap improperi, com dos bons escaladors que son. Ja no s'hi veu gens quan el Romaric arriba a la reunió  i uns minuts més tard el Dani també es reuneix amb nosaltres, no se com s'ho han fet per poder escalar sense llum, potser és que deuen tenir ulls de gat, mentrestant la pluja anat mullant la paret, però ens faltant vint metres per sortir per dalt i estem decidits a enllestir-los.