La via del Crapula al Paret de l'Amanita (Terradets)

Molt bona companys , vaig llegar un parell de piades de la vía y com diu l'Albert te un perfil
molt més Montrebeiá que de Terradets y es que en aquestas víes navegar buscant l'itinerari
es força difícil .

Moltes felicitats als cuatre, doneu por . Albert i Romaric ya es la segona vía que jugeu amb
fer UN WALERO , al lloro amb la tercera jejejeje.    

Felicitats pel viote !! Ja veig que no vaixeu el nivell. QUE PELIGRO... !! 

L'A2 no hi es, perque es clavat. El Pep va fer u paset d'A1 sobre un alien, que per a nosaltres va ser u A0 perque va deixar-ho el alien amb el estrep... doncs, si la via es equipada amb estreps, es A-1?  

Com ho va dir l'Albert, resultava facil seguir el Pep en la via perque deixava molt material en els llargs... M'agrada la classica aixi, ja equipada amb friends i tascons! :p

Un viote del Teixi! Felicitats!

Aquest A2 que marca la resse que és, pitonat, ganxo...?

Llegint la baixada m'he desorientat, no m'estranya que se us fes de nit!

Tot un plaer esmorzar amb tan bona companyia!

Molt ben resumit Romaric, totalment d'acord amb les teves apreciacions.

Aquesta via te un aire marcada-ment montrebeia, amb predomini de fissures i els diedres, on cal saber llegir l'itinerari, que no sempre és senzill i protegir un bon grapat de passatges. Al Pep que anava obrin via tota l'estona, l'hi va tocar la feina més feixuga. Nosaltres anàvem darrera més distesos, aprofitant la línia que ell marcava i moltes vegades les proteccions que ell posava. Via totalment recomanable.

Despres de fer un cafe amb el Luisin, l'Angel i la Isa, la Laura, l'Albert, el Pep i jo vem anar per Terradets tambe, pero a la Paret de l'Amanita amb el pla d'escalar la via del Crapula. La ressenya http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=624 sembla correcta per el tema dels graus.

Es una via de classica, on s'ha de posar bastant coses per completar el equipament. La via es equipada amb nomes un espit per cada reunio, u espit a l'ultim llarg, i un part de claus (vells...) i pont de roca per llarg. Nosaltres vem pasar be amb un joc de friends fins al 3 (amb els mitjans doblat), uns aliens, i els tascons.

Com es una via mes d'aventura, no explicare la via llarg per llarg... La tonica general de la via es que s'ha d'escalar, sobre roca bastant bona (menys uns llocs punctuals), i s'ha de llegir be la via per trobar el itenari... Casi tots els llargs son bastant bons, amb el tercer i el ulltim molt bonics!

En aquest ultim llarg, el Pep es va equivocar, i fer un bon vol sobre un friend, ole!  

La baxaida no es gens evident, i s'ha de mirar-ho be... Amb aixo i amb el fet de ser 4, vem tornar al cotxe de nit, a les 8.45, I a Barna a les 12 de la nit, despres de fer una bocata per alli... altre bona aventura!

La via ens va agradar molt, del tot recomanable! Per el nivel, tots els llargs son del nivel 5+/6a a protecter, i el 6a es obligatori.

--
Romaric

PS: no fotos, perque la camara del Albert no volia treballar aquest dia... mala sort...