Doncs dissabte, 11 de gener de 2014, Àngel i jo ens apropem a aquest racó de l'Alt Urgell tan rostollós com divertit, i ens apropem a aquesta vessant que no coneixíem, i la veritat és que ens va sorprendre gratament. Volíem escalada fàcil, per fer baixar una mica els torrons, i ho és de fàcil, però cal escalar. Una bona aproximació, un tres quarts llargs, que apart de a poc a poc anàvem buscant el camí, no massa evident. Diria que dels set llargs de la via només treuria l'últim, que és una grimpada fins allà on vulguis, la resta macos, i el segon, maquíssim, el cinquè superbó, el quart força maco i el tercer entre correcte i bo, amb algun tramet curt molt bo. Total, amb un sol pas de V+ en tota la via!
La llarga baixada ens acaba de posar a to després de les vacances, que no havia tocat roca des del dia 31! La propera la Sons Amagats, més difícil que aquesta (tampoc costa gaire!) i es veia una per allà al mig, que no sé quina és, amb un slab de pel·lícula. Si esbrino alguna cosa us mantindré al corrent.
Un dia d'aquest poso les mil fotos que dec i les piulades que em falten: Mil sorrys!
Ah! I l'esmorzar pureta què? Serà abans de la Candelera? Que anem fent de parcials, però com el presi no està ni per obrir el llibre de piulades del 2014...