Dissabte, amb Albert51 i Salva ens acostem cap a Sant Llorenç per tal de tastar aquesta nova via a tan concorreguda paret, i ens ha agradat. Un primer llarg molt fàcil, curt i bonic, un esperonet per acabar la paret, una passejada fins al peu de l'últim llarg i un llarg d'aquells que puges un cop i altre durant la setmana: vertical i bon cantell: el problema és trobar-lo! Potser anava una mica empanat després de tants dies sense escalar, però dos cops em vaig haver d'aturar a veure com es feia allò, i de debò que només hi ha un pas de V+ i no gaire complicat, però en general costa molt de llegir.
El mal temps ens foragita de la paret sense massa contemplacions, un vent gelat i el sol que s'ha anat tapant durant el matí que començava ben assolellat, ens aconsella anar a menjar uns cargols a la llauna a Bellcaire. Si és que no tenim remei!