Una petita joia al costat del càmping, en la que cal escalar per tirar amunt. Anava preocupat pel meu baix estat de forma, però vaig deixar hàbilment els llargs més difícils per en Björn, que puja millor que les sargantanes, i amb quatre trampes vaig gaudir molt de la via.
Els llargs que vam fer:
Ll1, Pas rabiós de 6b amb presa petita de mans i minúscula de peus, i després una panxa de 6a+, així que surto de terra amb el primer A0
Ll2, 6a, difícil de llegir (per mi), mur molt vertical amb bona presa, però cal buscar-la i trobar el camí. La roca perfecta! Surt amb algun repós.
Ll3, V, però ben maco, i la roca increïble.
Ll4, Tot III, amb un ressalt de V+ (potser 6a per als més baixos). La roca fa pena, però es pot pujar.
Ll5, Mur vertical de 6a+ amb roca que es va esmiculant, com que anava de segon, i ja havia arrencat dues preses abans de la xapa passo amb una mà a la cinta i l'altra a la paret, encara arrenco alguna més.
Ll6 La dificultat està en una panxa que no vaig saber resoldre (6a), cal anar ben a la dreta, i convé afegir un alien groc, que queda una bona caiguda si no el poses.
Ll7, segurament el millor, roca estratosfèrica, presa petita en general però bona, tacte aspre i molta navegació de xapa a xapa. Crec que em vig pillar després del 6a+, però ja no em quedaven forces!
Com que hem comptat que els ràpels són de 60 i portem cordes de 50, ens anem a la propera Queralt-Ona i baixem per allà amb tres ràpels de 50, 50 i 30 m.
Ens ha agradat molt a tots dos, però cal anar curtit. Equipada per a no patir, però cal escalar. Molt recomanable! Les meves fotos
por Joan Enric Miér 6 Jul 2016 - 6:31
Tema: bufat ó bufant ? 
