Integral Delicatessen a la Peluda

Ostres! Al final seràs humà i tot! Mira que teníem coll avall que eres un mutant... que has perdut superpoders? Conyes apart, a tots ens passa, i amb més freqüència de la que es confessa en els foros, que hi ha molta vergonya. Si vols patir, et quedes amb la dona, que a la muntanya anem a passar-ho bé!

Si Romaric, al final vam poder aprofitar el dia. La piulada en un dia

Jordip tens raó, el més importat es tornar a casa

Ostres, pinta xunga aquesta... Albert, crec que la teva piulada no ajudara a fer que sigui una via concurenda! Vaya roca d'Agulles nord... I com el Jordip, m'alegro que veu tornar estalvis a casa!

Pero, entenc que veu escalar altre via??? On es la piulada! :p

ups ! aixo anava per l´altre post !!!

las fotos del fisurot molt guapas !

El millor escalador no es el que arriba mes amunt, sino el que torna estalvi a casa...

Aquesta via, des de que vaig veure la ressenya que m'havia fet bona patxoca. Pujar el Sabre per la part exterior, fer un ràpel per la interior i remuntar per una fissura i sortir en placa fins el cim de la Peluda, que bonic. I fins i tot la ressenya era força atractiva. D'informació poca, de fet no vaig ser capaç de trobar cap piulada. Seria com un meló, que no saps si es bo fins que l'obres, i va resultar que estava ben verd, o potser era jo el de estava verd per pujar per aquella fissura on les preses s'aguantaven amb aquell cimen tou de color vermell, que recorda més al fang que altre cosa. El primer pas ja en va costar lo seu, menys mal que hi ha un bon clau que et protegeix a la perfecció, ja estic esbufegant, un metre més amunt fico un bon friend, després llaço el primer pont de roca, quina poca confiança, això és fang amb algun còdol barrejat, tic el segon pont de roca aprop, quant hi arribo veig que aquest tampoc es per tirar coets, esta format per dos còdols el de l'esquerra sembla bo, però el de la dreta és un mil fulles, això no pot aguantar una caiguda, faig un parell o tres intens de sortir del pont de roca però a la que guanyo un pall de pams torno enrere. tot s'aguante per pur equilibri ( o això en sembla a mi ) no se on col·locar els peus i no soc capaç de fer molta força de mans a la fissura perquè sembla que arrancaré les presses. En tot això porto sis o set metres d'escalada, i el meu cap diu que ja en te prou. li dic al Dani que baixo, que no soc capaç de continuar. En despenjo del pont de roca mig desgrimpant per no carregar-li massa pes fins que estic un altre cop a peu de via. Ara toca modificar els plans, perquè escalar volem escalar, sigui el que sigui.



RESSENYA DE LA NOCHE DEL LORO