Verglass i MA Garcia

Doncs sí, congelades com blocs de gel i totalment entumides. Quin mal rotllo (i quina por...)! Pensava que hauria d'abandonar i esperar-los abaix, de veritat.

Havia de mirar-me les mans per a saber on redimoni les posava, però no tenia cap tipus de sensació, ni tan sols sabia si estava tocant la roca o no, de manera que tampoc no sabia si la presa era bona, si m'agafava bé o si feia força... NUNCA MÁIS :-(

A partir del segon llarg no va ser tan heavy, però...

Que putada , nosaltres vem tenir sol a partir del primer llarg

Dissabte, després de deambular una estona per dins la boira del Montroig, vam acabar a la paret de la Formiguera, amb un fred intens, però sense la humitat impossible de les zones més altes. Així que, amb la Bego i el Lluís vam fer aquestes dues vies, curtes, però intenses i interessants.

Sort que veníem calents de l'esmorzar de Nadal dels Puretes, que sinó no aguantem. Bego va estrenar la sensació de mans congelades al primer llarg de la Verglass, però se'l va treure de primera. Bé, de tot es pot aprendre! Va quedar pendent la Virgínia, que me la guardo per un dia de sol,

Unes poques fotos