Doncs dissabte, dia 17, fem cap cap a Malenyeu Salva, Albert, Lluís i jo. L'ambient, completament gèlid, ens fa esperar uns minuts al cotxe, fins que veiem que el sol comença a donar a la paret del Devessó, el nostre destí.
L'Albert i el Salva se'n van a la Montse Curto. Nosaltres cap a la integral Farigola Indòmita, composada per les vies Tal faràs, tal trobaràs (dos primers llargs) i la Gruyère, els dos últims. Ens partim les vies, més que els llargs, jo els dos primers i Lluís el tercer que li havia quedat pendent. Finalment l'últim li pispo tal com arribo a la reunió... ja ho sé, sóc un ganes, però sé posar una cara de gatet que em va molt bé.
Els dos primers són semiequipats, o sigui, tres xapes i algun pont de roca el primer, i tres xapes i un pitó el segon, així que millor portar cosetes. Jo vaig posar des de l'alien groc fins al camelot verd, crec. La dificultat de V bastant homogènia, amb algun pas de V+, o sigui, com el segon llarg de la stock de kock però sense gaire xapes (buff!). La segona meitat del segon és més fàcil, però la primera meitat més difícil.
El tercer és una altra cosa, llarg completament esportiu, que comença molt fi i acaba, 35 o 40 m després, encara més fi. Hi ha un tros central (curt), amb millor presa, però res de l'altre món. A més, hi ha algun tros que rellisca, i no vas gens tranquil. L'últim un petit tràmit de cinc o sis metres per sortir de la paret (IV+)
Molt recomanable!
Els cromos!