El dissabte hem quedat Albert, Romaric i un servidor per anar a Mont-roig. Prenem un tallat al bar sportif, vam decidir més o menys les vies i ens dirigim a la paret. Un trosset de pista (no arribem fins al final), aparquem el cotxe en un revolt i ens preparem.
Caminem uns 5/10 minuts i veiem la primera via: El Jardí Keleden.
Albert intenta explicar-me el de l'Eden ...
Bé, la via comença per un diedre on més amunt es veu un pont de roca i a la seva dereta es veu una altra via amb parabolts nous.
L1. Romaric comença pel diedre, la roca és un "poc" dubtosa
, utilitza els Cam's per protegirse abans d'arribar al pont de roca. Després hi ha un flaqueix
cap a la dereta (posar Tascon) amb un arbre keleden (molt). Un parell de metres més i es veu un parabolt (per al segon). Després camí fàcil cap a la primera R.
L2. Roca de primera qualitat (yeah right
), per sort res més pujar un parell de metres i veig 2 claus per protegir-me, més amunt hi ha parabolt, aquí faig un flanqueig cap a esquerra (equivocació) i poso un alien verd (roca de mala qualitat però fàcil i traversia d'un jardí keleden); millor pujar recte fins a la paret final i després fer el flanqueig. R amb tres parabolts (= presa de peu
)
L3. el pricipio és explosiu, regleta petita i on estan els peus? Bé, mirarho i després del segon parabolt la via es deixa fer, la roca ja és tremenda, molt disfruton aquest llarg i super ben protegit.
L4. Albert es posa en marxa! Un llarg alpí amb pocs assegurances, m'ha agradat molt aquest estil, es pot utilitzar tot el cos per escalar!
L5. Aqui hi ha una fissura per equipar, Albert ha posat en el principi un CAM1 i després una altra cosa, bastant a pèl ...
Jo, no he sabut molt bé com actuar a la fissura i no he de menjar xocolata abans de fer aquestes coses.
El Romaric ho fa en un flaix.
Després d'aquesta via baixem cap a l'esquerra (a prop de l'ermita) per una pedrera, recuperem la motxilla de Romaric i ens dirigim cap a l'altra paret. Caminem uns 20 minuts, arribem al final de la pista i ahi s'ha de baixar a mà dreta, vorejant la paret per arribar a peu de via: via del Diamant.
L1 & 2: el Romaric s'ha escalfat bé i empalma els 2 llargs. El primer llarg sobretot són ponts de roca, al mig hi posem un CAM 0.4, chapamos la reunió i després cal anar més aviat cap a la dreta (no per un diedre). Roca bonic però amb una capeta de mosgo negre (que pena).
L3: Albert puja bé, aquí ja hi ha un parell de parabolts ... o ponts de roca, depèn del que cada un vol utilitzar. Els parabolts es veuen a la paret al davant de la R i el pont de roca a la paret a l'esquerra. Aquesta part és (molt) tes i amb roca dubtosa
, després ja canvia la cosa i en un moment s'arriba a la R.
Resum:
La Via El Jardí Keleden: via maca que té de tot, roca dolenta, roca molt bona, grau fàcil, grau dur, equipat i per equipar. Tot una felicitat.
La via del Diamant: via maca, però de 2 llargs, bé per complementar si ja has fet una mes llarga.
Com sempre l'ambient i l'amabilitat dels companys supera !!! Tornem al bar a la tarda per fer un cafè amb el Pep i Cesco i comentar la jugada, torno a casa amb aquest somriure ...