EL PICU D'URRIELLU

Pó-zí !
Després d'endarrerir el viatge uns dies per mal temps (i de pagar el suplements a Vueling i perdre la reserva al Refu –una mica rancis- ) me’n vaig anar al PICU una setmana.
Com a contacte varem escollir LA AMISTAD CON EL DIABLO (200mt V+) sortint per la CEPEDA (90mt V+) per fer cim i conèixer la baixada.
Una via guapíssima amb roca de primera. Aquí, l’escalada es obligada i les assegurances dels llargs les contes amb els dits d’una mà; els fàcils estan “pelaos” i els de Vº “hay que escalar con mucho aire” fins a posar alguna protecció. Nosaltres varem utilitzar una mica de tot (un joc de Metolius i els Camelots fins el #3). No hem va semblar gens fàcil i vaig passar molt de fred. Vaig escalar amb tota la roba que portava, tot i que feia sol (la setmana anterior els hi va caure aiguaneu). El PICU fa 2519mt.
Al dia següent matinem que volem anar a la RABADÀ: El vent i el fred ens acompanyen als primers llargs; al croquis que portem, el tercer llarg, el marca semi equipat amb claus però la sorpresa serà trobar-lo desequipat (amb el material que portem anem mooolt justets). El company fa mig llarg i optem per baixar-nos (hem coincidit al refu amb “els Marin” i els hi demanarem una mica de material per demà). Baixem al refu a descansar que no son ni les 10.
Ens relaxem una estona i tot mirant la paret (que ja comença a tocar el sol ) ens anem a les 3 al peu de la SAGITARO (200mt 6b): un altra Joia que cal fer: escalada vertical amb roca excel•lent, protegida amb parabolts inoxidables a les zones mes compromeses però sempre a completar amb flotants (que no sempre son fàcils de posar). La via arriba fins a Los Tiros de La Torca i baixem rapelant per arribar tot just a l’hora de sopar.
A l’endemà fem repòs.
De tranki ens anem a mirar com escalen el NOVATO i el seu fill que estan provant ORABAYU (quins fanàtics !!!), una excursioneta fins un collet per veure EL JOU DE LOS BOCHES i poc mes. A sopar i dormir aviat que demà és l’últim dia i ens espera la Rabadà (curiosament el Guarda ens explica que aquest any sols s’ha fet una vegada –uns croates-). La família Marin marxa, l’Edu s’ha obert un dit i necessita una setmana de repòs per curar la pell.
Dissabte: Sona el despertador i de peu. Esmorzar ràpid i a peu de via (hem aconseguit un joc de TOTEM-CAMPS extra); empalmem el primer i el segon , el company torna a barallar-se amb el 6c+ i arriba a la R, ara hem toca a mi (estic fos) pujo amb dignitat fins a la 4ªR però estic mort, puja el company i el tinc que convèncer per baixar, no ho tinc clar de continuar. Si fem la travessia d’aquí no ens baixem ... i ens quedem 600mt...una putada, però es lo que hay.
Un cop al Refu mirem el ritme de les cordades (hi ha quatre fent la MURCIANA) els primers comencen el díedre de Laja España i ... arranca un bloc com una nevera .... aquest s’esclafa en mig de travessia de la Rabada ... ufff... per horari tindríem que estar per allí ....uf, uf .... quasi millor haver-nos baixat, no? Drama, l’escalador s’ha fet mal i cal trucar als Bombers (que tenen feina, doncs estan en un altre rescat) triguen quasi una hora en vindre, però en 15min tenen als dos escaladors a peu de via ... un dia movidito.

Aprofitem per recollir trastos i cap a ARENAS DE CABRALES a comprar formatge de GAMUNEU que està “ que te mueres del olor que mete”
Ara, a casa, el cap fa dies que barrina, tinc un sentiment contraposat. Estic satisfet per prendre una decisió (crec que encertada per a mi en aquell moment, però gens fàcil d’exposar al meu company de cordada) tinc un sentiment de melancolia per no conquerir aquella via que hem tenia el cor robat ...res, que tindre que tornar.
Les fotos en www.lacamarademihijo.com

que cabró, "el picu".
La Rabadá sempres està allà, no es mou de lloc.
la amistad la recordo molt bona, per aquella epoca era fàcil, ara segur que no m'ho sembla.
Molt bé company, per cert aquest cop les fotos son de menció.

La Rabadà no ha de ser una via per patir-la, sinó per gaudir-la. "El que podia haver estat..." no ens serveix per res. Vas fer el PICU, això sí que omple l'ànima! Així que felicitats... i molta enveja!

Deunidor moreno, fer el Picu , te que ser una pasada, fer La Rabada desequipada ya es la hostia, el Picu seguirá allá, la bona decisió es la que es pren in situ, Felicitats per la activitat.

que ganas dais para ir a visitar esta zona !!!! (menos lo de la nevera)
Felicitats !!!

Bona activitat company. El més importat és que tu estas aquí, i el Picu segueix allà.
El que vol dir que tu pots tornar a estar allà i El Picu i la Rabada no poden escapar.
Tens totes les de guanyar !!!!!!!!

Bona feina !!
ara segur que tornaras, si haguesiu seguit... no ho saps!
Quinas fotarros del "PICU".

Millor baixar's qu'un "valent mort"! I heu fet unes vies xules, no? Bona activitat, i bona aventura!