el dia 3 d'octubre, l'Albert i jo vam quedar per fer una via a Montserrat. Mai he escalada en aquesta part, però les notícies de la qualitat de la roca m'han arribat: aspera, adherent i compacte en altres paraules un plaer.
Albert comença amb el 6b, s'ho mira amb tranquil·litat, hi ha alguns passos que s'han de mirar amb lupa. Quan pujo em trenca una crosta, només començar... (just després de la corda fixa) això promet ... però després la roca és super i arribo feliçment a la reunió.
Cogo el relleu i començo el 6c. El principi va bé (fins el flanqueig és més aviat 6b), en el flanqueig començo alternar les cordes. Després del flanqueig la cosa es posa tesa i ja tinc mirar bé per on vaig i aguantar.
Quan em queden 2 xapes abans de la reunió, poso la cinta x-press i després pujo una corda, quan tinc la corda per sobre el cap, just abans de xapar, es em rellisca el pied esquerra ... com ara només tinc 2 punts de apollo em vaig parell avall ... un parell de metres ... toco la paret amb el pied, reboto i després el toco amb la cadira i la mà ... un moment per baixar la adrealina, sentir si tot va bé i provar de nou ... al final arribo a dalt i en lliure ... però el dit em fa mal ...
Albert puja, parlem un moment i es fica pels últims 2 llargs. Com ja m'havia baixat la adrealina em semblava dur per ser un 6a + i després de la penúltima reunió hi ha un petita excursió per arribar a la següent xapa (hi ha una llosa on podries col·locar alguna cosa), per sort el terreny ja és més fàcil .. .
Arribem ben amunt i preparem tot per baixar.
Quan tornem al cotxe començo a notar més el dit i el pied ... el dia següent ... esguice del dit mitjà de la mà i 2 setmanes de relax ... ohh nooo ...
Gracies al meu company per la via y la teva pacencia
aqui un parell de
FOTIKOS