El dissabte 20 febrer vam quedar Lourdes, Albert i jo per anar a escalar. Albert ha proposat d'anar a Busa, així mirem un parell de vies i ho concretem al bar a Solsona (La Roella - tenen una carpeta amb ressenyes y just al davant una copisteria). Després de Solsona encara queda un bon estona en direcció a Berga, per sort Albert coneix bé el camí. Vam decidir fer la classica de la zona: Maneras de vivir (MD).
Ens vam aparcar al costat d'un bassa petita i vam començar l'aproximacion (15-20min). A arribar a la via hi ha una cordada a la R1, així ens ho prenem amb tranquil·litat, vam començar la via a les 11h15.
Lourdes comença. El primer llarg és curt (15m) i es pot enllaçar amb el de dalt, però ja que tenim una cordada davant fem reunion, ja comença per una ximineia divertida. El segon llarg també és una ximineia, més espectacular que difícil, però millor portar un Alien o dos o fins i tot un CAM 0.75 per que hi ha un moment que hi ha una mica de distància entre bolt i bolt ...
Lourdes arriba bé a la segona reunió , sense problemes, nosaltres de segon, gaudir al màxim.
El tercer llarg el començo jo, és un flanqueig aeri bé assegurat.
El quart llarg és un diedre molt divertit, també molt ben assegurat, plaer total!
Els llargs 5 & 6 ho fa l'Albert, empalmandolos (sense problemes). Escalada ben assegurat i molt divertit. Vam trigar uns 3h a fer la via, amb la calma. La roca és de bona qualitat, potser en algun lloc has de mirar el que trepitges o el que agafes de la mà...
La vista des de dalt és molt bonica, es veu tota la paret, es veuen els Pirineus, escoltem les campanetes al voltant del coll de les cabres, es nota l'ambient Pre-Pirineu, m'agrada !!!
Vam baixar per la mateixa via amb tres ràpels (que de fet també es pot rapelar per la via veïna). En els ràpels ens adonem que hi ha 2 cordades que pugen per la via (Joan Carles i Joan Asin - encantat senyors !!! un plaer conèixer-vos
)
Arribem a pied de via ... encara és d'hora ... Albert coneix una altra via per la zona ... caminem per pied de la paret, admirem la roca, passem per les restes d'una vella casa (o estable) per sota de la paret. Ens acostem a la segona via que es podria fer: La Costo d'Agosto (ED-), té bona pinta: hi ha un sostre tremend per on s'ha de passar (per sota) ... ho mirem i tenim ganes. Lourdes vol descansar i meditar una mica i ens deixa fer corada de dos (són les 15h40, hi haurà d'anar amb una mica de ritme).
Començo jo el primer llarg ... són 35m, el grau és més aviat suau però la roca deixa molt a desitjar
, molt trencat i amb molsa ... a veure ... arribo bé i ràpid a la primera reunió i en un mometo Albert m'acompanya.
Albert s'encarrega del segon llarg, comença fàcil però amb un allunyi considerable ... després la entrada en la reunió és molt fi i molt desprotegit, ull amb la roca ...
Em poso en el tercer llarg: és un flanqueig xulo ben protegit amb roca a controlar. Fins aquí hem anat molt ràpid, anem bé de temps.
Albert comença el quart llarg, és una fissura de 6a + que cal treballar (esta equipat per poder passar-ho en A0, mas o menys, fins a certa punta ...), el treu tot en lliure. Hi ha un moment que t'has de ficar dins de la fissura i després sortir per anar a caçar un parabolt que ja està lluny ... Albert ha col·locat un CAM # 3, que si portes el 4 tampoc passa res ... la resta sota del sostre ho fem en artificial, menys la sortida que ja és en lliure. Jo, a anar de segon, encara em barallo amb el 6a + i quan em fico dins de la fissura - ximineia es em trenca la presa de la mà dreta, em vaig un metre a baix, però no és la corda que pari la meva caiguda, és la meva espatlla que troba la paret de davant ... a casa detecti que estava de color cel de temporal ... surto una mica tocat
.
Començo l'últim llarg, aquest llarg esta gairebé completament desequipat, no em fio molt de la roca (encara que millor), vaig enllaçant savines, encara que només són 30 m, he comès un error, he xapat cada vegada les 2 cordes, quan em toca el 6a de dalt he de col·locar el CAM # 4 abans de xapar 1 parabolt i recuperar corda per poder fer els últims 5 passos, aqui ja roca molt aspera i de aujeros per sort ... he trigat massa temps en aquest llarg i quan arriba Albert ja són les 18h30 ... la lluna ja esta alta i quasi no queda llum de sol ... hem de rapelar per la mateixa via ... Albert ha estat prudent i ha portat una llum frontal, així el s'encarrega d'encapçalar els rapels, fem un primer ràpel curt i després un llarg molt volat (molt espectacular, ja amb la nit cayendose ...) i una altra fins a peu de via.
Recollim el nostre material i ens posem en marxa, estem molt contents perquè la via ens ha agradat moltissim: ambient alpí amb roca a controlar, anar zen a la via i com cirera el rapel volat ...
Quan vam tornar, ja de nit, pero amb casi lluna plena, caminem una estona, Albert em guia, de fet jo penso que ja anem massa lluny, però el insisteix, en el moment que ens aturem, escoltem a Lourdes que ens ha vingut a buscar en el moment adequat, no podria ser mes perfecte !!!
Vam baixar els tres feliçment fins al cotxe. Lourdes ens dóna un tros de romaní que ha agafat quan ens ha esperat. La temperatura del cotxe marca 4 graus, però estem bé, no tenim fred i gairebé anem en màniga curta ...
A la tornada agafem els tres una bona caocolat calenta
a La Roella per contemplar aquest dia fantàstic de bona compania, muntanya i escalar !!!
Gracies companys, quin plaer escalar amb vosoltres !!!
por Joan Enric Miér 6 Jul 2016 - 6:31
Tema: Via Maneras de vivir - Via La Costo de agosto, Cara Sud, Serra de Busa. 
