El nom és una mica llarg, ara ho explico...
Dissabte, amb una previsió del temps decebedora, Sergio, Àngel i jo marxem cap a ponent, on semblava que s'estaria millor. El destí és Vilanova de Meià, però després dels entrepans, i després d'haver desestimat el pla A, enfilem cap a un parell de sectors a veure si estan més protegits del vent, però no, sense sol i amb aquell vent la sensació tèrmica és molt desagradable, així que anem cap a Sant Llorenç de Montgai, refugi habitual de marrons meteorològics.
Anem amb dos plans: Formiguera o Paret del Pont, a veure a quina fa menys vent, i la ventada és impressionant, però la banda de la normal sembla quedar protegida i ens vam quedar allà. Seguim vàries ressenyes agafades amb el mòbil, així fem els dos primers llargs de la Normal, amb un primer llarg deliciós de IV grau, dels més macos de la zona. El segon més normalet i ben curt. I un cop al replà de la R2 no sabem per on anar. Finalment triem la Joe Pinto, però a cap dels tres ens ve de gust un 6a+, però vés, almenys hi ha xapes i no és obligat. M'enfilo i les preses em porten cap a una altra xapa, nova i lluent (variant de la que no he trobat el nom), i des d'allà el no res... Rectifico la direcció i vaig a empalmar amb la Joe Pinto, quedant un llarg al·lucinant de bo! I, al meu criteri, sense passar de V+, segons els companys era 6a. L'últim llarg és de tràmit per sortir de la paret.
Total que, per a mi, la via (combinació) més bona de tota la paret. Mentre discutim si fem alguna cosa més o no, el vent ens treu de polleguera i ens anem corrents a fer una cervesa!
Si trobo la càmera ja penjaré les fotos. No sé si se la va endur el vent o qué!