La Estimball al Pollego Inferior

Sembla qu'el Pedra es de mala llet al moment: http://www.ara.cat/societat/Mor-escalador-anys-al-Pedraforca_0_1130287171.html ... :s



Descansi en pau! Una abraçada molt forta a la seva familia i amics.

Romaric

PS: acabo de saber que l'escalador era el cosi d'un company de feina. L'accident es degut a una caiguda de pedras de dalt...

Quina suor de mans que m'ha agafat! Cuida't, i això de volar li deixes al ocells!

Gracies a tots! Avui estic millor. Camino malament encara, pero millor qu'ahir! Quina sort he tingut...   

Eloy: si, la llastra deu ser a punt de caure. L'Albert la va veure de la Choras, i va dir que s'anira despres d'una bona pluja...

deu ni do !!!

quin susto!!!
recuperat noi

Romaric, tot i que no serà res, segur, cuidate y recuperate pronto

Collons quina ratxa!!!!        
Romaric cuidat   i al reste de la cordadada felicitats per la via!

QUATRE FOTOS ESTIMBALL





RESSENYA ARMAND BALLART

AAAAAAAAHHHHHHHHHHH  un fort crit del Romaric en fa enganxar contra la paret, no se el que ha passat, però l'instin en fa arrambar-me a la paret, no sento caure cap pedra, i torno a recuperar una posició més normal, llavors miro al Dany que esta assegurant al Romaric, i el veig un metre aixecat del terra, el que en  fa adonar que el Romaric a patit una caiguda, i un segon més tard  l'escolto parlar amb total claredat com si el tingues al costat mateix, giro el cap amb sorpresa, i no es que de cop i volta la meva oidà s'hagi tornat més fina, es que el tinc a un parell de metres per sobre del cap. De moment no m'anse avenir, doncs estava a pocs metres de la primera reunió i ara tona a estar a peu de via. De totes maneres el primer es saber el seu estat físic, sembla que no s'ha trencat res, deixem passar uns minuts i tot i el fort cop al costat sembla que la cosa no ha anat més enllà, es pot moure amb certa naturalesa, el més fort del cop se l'han dut el maluc, el que l'impedeix flexionar la cama i per tan poder escalar. De totes maneres, decideix pujar per la Gran Diagonal fins al Pollegó Inferior i baixar per les Costes d'en  Dou fins el refugi.  OLE OLE OLE
   
 

Me alegro que estiguis bé , una caiguda com aquesta pot ser dolenta , en tot cas una experiencia de les
que t'enrecordes , el Pedra sempre es imponent i potser encara es d'hora per anar , ya que començas
a escalar a 2000 mt i el fred encara es present , el Pep i yo vem pasar una mica de fred a Ecos i vem
pensar en vosaltres .

Llavors la llastra aquesta está a punt de caure no es així ?,

Bueno, n'hi he fet qu'els primer 25metres, i casi tan de caiguda...

Amb el Dany42 i l'Albert, ens dedidem per repetir aquesta via del Pedraforca. Despres d'una llarga pero bonita aproximacio, jo commenco el primer llarg de primer. No fa tanta calor, i el tact amb la pedra es fred... Tot aixo, amb la roca especial del lloc, fa qu'el 6a del primer llarg em sembla molt dur... Lo paso, i arribo a un pito on la cosa es pusa mes facil. 6 metres per sobre del pito, poso un "bon" friend petit, en la fissura d'una gran llastra. Toco la llasta, es compacta i sembla molt solida...

Pujo una mica, i puso les mas arriba de la llastra, que forma una molt bona pressa. Pujo els peus alt, i craaaaaaaack. Tota la llastra es fissura. En el moment, no vull caure amb la llastra que pesa segurament mes que jo, i em salto, deixant la llastra alla en equilibri... No em pregunteu com l'he fet, no tinc ni idea...

En el mateix moment, veig que quan la fissura es tranca, un bon friend no es tan bon... Vale, ara, m'estic per un vol molt llarg... El meu cervell decideix que no sirve a re de pensar ara, i es desconecta.

...

Resconectacio del cervell. Estic penjant en el harness, i no puc respirar molt be degut al cop. Busco Dany que m'assegurava. Lo busco per sota de mi, pero no hi es. Es al mateix nivel que jo, i em mira incredul. S'ha fet mal a una ma, pero ha aguantat la meva caiguda, gracies! Em pregunta si vaig be, contesto que "no se pero baixa'm al sol, sissplau", que faltavan sol 3 metres fins a la terra ferma.

He tingut molta molta sort, que amb aquesta caiguda de mes de 20 metres, potser 25, no m'he fet res mes qu'un bon cop a la cama. Camino malament pero camino.

Vaig dir a l'Albert i al Dany que si volien podian fer la via, que jo anire a caminar, al meu rithme. I que de tota manera m'agrada mes estar aqui en la muntanya qu'en la ciutat. M'en veig, pujant al Pollego inferior per alargar el dia una mica. Mirant el Dany escalar el primer llarg de la Choras Piengue, veig la llastra que esta alla, en equilibri, i tota la caiguda qu'he fet.... No lo puc mirar molt de temps, i siguo pujant.

Caminan sol, estic pensant sobre lo que ha pasat... I preocupat per els meu companys, pero jo se que son bons escaladors de clasica...

Ens trobarem al refugi a les 8 del vespres, que l'Albert i Day van patir molt del fred i del vent, pero ells us explicaran millor!

Buena leccion.

Romaric