Amb la ressenya a la butxaca paso a recollir al Jose i enfilem cap el Bruc, despres de saludar al Muna i a en Carles Brasco que van a escalar al vermell enfilem la pista que ens deixara a peu del cami, per sort ens trobem al Dalmau(balco de la lluna) que ens indica be com arribar a peu de viadoncs el ultim sendero esta forÇa amagat.. arribem al bonic peu de via esbufegant com sempre i el Jose inicia al primer llarg per un desplom en el cual has de fer servir els estreps un sis passos per sortir en lliure en una placa de V+ de aquelles fines d anar ballant fins a la reunio la dificultat va minvant aixi que t' acostes a ella.Tota la via Cuchi-Cuchi esta excelentment equipada amb bolts de 10m'm. Iniciem al segon llarg amb un pas que marcaAe/VIa pero jo o venia reventat d¡ haber escalat ahir tambe o no veig com fer el pas aixi que mig amb Ao mig amb el Jose apretantme contra la paret aconsegueixo xapar al primer seguro al cual no hi arrivaba(els demesno patiu que el pilleu segur pero jo es que no tinc "gadgetobrassos", ni ser fer servir els pedals, esbufegant pero animat per lacantitat de xapas que vaig trobants despres d' ubns pasets finets que es deixen fer arribo al seguent bombo amb un pas d' Ae -collons- ja hi tornem a ser-hi brrrr no arribo a xapar ni em el pedal posat! intento tirad de power friki amb un canto ala ma pero ni aixi, i mentres el Jose fotern presa per posarme mes nervios, com no entra cap trasto enlloc agafo el fifi el posso al canto de ma com si fos un ganxo penjo l estrep i ja arribo a xapar buf! despres jafacil fins la bonica reunio just abans del cim de la roca de les vuir hores. Puja al jose, que no te cap problema amb el pas d Ae arriba a la reunio i puja a fer cim com un bon alpinista, despres enfila el llarg de la CADE amb un flanqueix molt extrany per el final de la ximeneia de la Cade que a nosaltres que som uns plaqueros ens costa de fer pero no es dificil Un cop a l' altre banda de la ximeneia ja amb la xapa posada el Jose arriba despres d' un passet per una repisa roma, al tram d' Ae en el cual nomes fa servir un estrep i amb una bonica sortida amb lliure , i enfilant una plaqueta fina amb algun alejillo amb ambient pero amb bones presas de no pararte gaire, arriba a la reunio. Aqui dalt amb aquest ambient i aquesta solitud et quedaries tot el mati pero prou lents anem vom per que no trigue molt a enfilar el ultim llarg. Per variar tampoc arribo a xapar el primer bolt, pero el Jose molt amablement mel posa desde la reuni dient no se que de" por algo te llaman enano" i demes lindezas de las que es diuen les parelles escalatorias. Fart de no arribar enlloc i amb ganes de sortir desde el bolt faig un bloqueig poso un link cam groc a la fissura i surto amb lliure garrulo per no tindre que treure l estrep, un cop ala repissa i despres de llacar una sabina un trosset molt facilon em porta a la reunio. De seguida al Jose esta al cim, fa molt vent aixi que rapelem rapit i enfilem per derrera lamiranda per una canal per anar a recollir les motxilles a peu de via . la canal es tan dreta i relliscosa que decicim fer un altre rappel, decissio molt encertada doncs l ultim tros esta xungo per baixar i si caus et pots fer molt mal. un cop a les motxilles fem material i cap a casa. La via ens a agradat molt, molt variada, super ben asegurada,bona roca i ambientillo,en definitiva,recomanable. Au! que amb aquesta piada no torno a escriure fins l any que be, buf!!! Per que despres us queixeu! Aixo si les fotos ja les posara al Jose!!