Drac Gos a l'Agulla de Can Jorba

heeeey, buena combinación.... la Drac gos pilla mal por cualquier camino

Quan arribem al peu de la Miranda de Can Jorba ja tenim un munt d'escaladors començant les vies Sol solet i la Bego-Kush però a la dreta encara ens queda l'Escabroni i abans que alguna altre cordada ens passi al davant, ens hi fiquem amb rapidesa, fem la primera reunió i ens canviem de via, ara prosseguirem per la Bego-Kush un parell de llargs i tres llargs més per lo que ara es diu Bego-Miguel-Kush je,je,je, fins el cim de l'Agulla de Can Jorba, d'aquí fem un petit ràpel de 10 metres, després caminem un curt tros fins a trobar el final del Joc de l'Oca i el davallem un parell de ressalts fins a l'inici de la via Drac gos. El primer llarg ja l'ha comentat molt bé el Luisin i el segon és d'aquells que en voldries tres-cents metres tots iguals, roca de pel·licula amb forats i merlets per donar i vendre i d'una verticalitat insultant, el tercer i quart llarg també son molt bonics però quedant una mica eclipsats pel segon. Les assegurances a partir de la primera reunió estan força juntes fins que arribem al final del quart llarg on trobarem uns cinc o sis de tercer grau desprotegit fins entrar a l'ultima reunió.

Fotos https://picasaweb.google.com/astals.albert/BegoMiguelKushDracGos

Enceto jo la piulada, tot i que no vaig pujar més que el primer llarg, però així poso el link dels cromos de l'aproximació (Miquel-Bego-Kush)

https://picasaweb.google.com/110801281253289710353/BegoKushIDracGos

Ja us explicaran ells la via, que sembla molt guapa. El primer llarg comença relliscós i difícil, amb un burí rrovellat a dos metres de terra i la segona xapa a Can Pistraus, però posant un alien verd molt bo queda la cosa menys tensa. Després d'anar fent, amb passos no molt evidents, però que van sortint sense massa problemes. Un petit aleje per arribar a la R també permetria un alien, però aquí a no es pica a terra i la roca va millorant molt de tacte.

La resta per a ells!