Buriles Rojos i Trinxant

mireu la pagina del Paca.
son mases coses en una muntanya tant petita.

Es cert que sense saber els detalls es dificil parlar. Pero jo em pregunto qui o quins son els que han estat ungits pel gran manitu de l'escalada per decidir el que es correcte i el que es sacrilegi.

No se si hi ha hagut algun debat a les federacions, el patronat de la muntanya, l'angela merkel... i finalment per consens s'ha decidit on es posa la ratlla. O es un pacte tacit (fins que arriba algu menys 'tacit' que els altres). O simplement va un amb un martell i va matxacant el que li sembla. O un altre amb un taladro i va cosin de parabolts.

Doncs Lourdes i jo, diumenge, ja esmorzant descartem el cavall (que feia molta rasca!) i agafem el pla B, el Puntal de l'Albarda, però quan ja havíem fet tot el camí nou, que vam parar per pijar, corria una ventada a la cara sud (almenys allà dalt) que ens ho treu del cap (a la resse de l'Eduard deia NO ANAR EN DIES VENTOSOS, i som molt obedients!), així que agafem un pla C mig improvisat i sense resses i fem aquestes dues vietes, en les que almenys no vam patir gens de fred, més aviat calor en la segona.

Aprofitant l'avinentesa anem a fer la birra al refu, ens trobem a Juan carlos (El Viejo) que està de visita dell seu exili burgalés, i l'Àngel ens posa el dia de la moguda del cavall i d'altres que hi ha hagut per la zona:

Han desequipat completament la normal de la Mòmia i la de la Trumfa. A la Trumfa cap problema, que abans es pujava clavant alguna cosa, igual amb algun alien s'hi pot pujar, i al cim tens d'on agafar-te, però a la Mòmia han tret també les reunions, així que ha quedat tota la paret neta excepte els primers parabolts, que no són de la via original. Així que és fàcil que algú pugi i no pugui fer reunió enlloc, doncs es veu que no entra ni un friend decent. Vam recomanar a l'Àngel que traiés els primers parabolts o que posi un rètol a peu de via, doncs ara per ara és de les ascencions més compromeses de la zona, encara que sigui molt fàcil només et permet anar endavant.

Tot això forma part d'una campanya per recuperar el caràcter original de les vías tal i com es van obrir, i amb això trenquen un pacte implícit en quan a reequipament/restauració de vies, perquè aquesta ja es va "sobreequipar" els anys 50. Val a dir que els repetidors no portaven espardenyes ni cordes de cànam, ni anaven amb claus, sinó amb friends d'última generació, és clar!

Així que al lloro!

A mi m'han vingut ganes de fer-la, però necessitaré quatre o cinc tios a la balma per fer de contrapes pes si caic, com es feia abans... De pas portaré una dotzena de pitons, però se m'oblidarà treure'ls, coses de l'edat